Demana a qualsevol eina d’IA la descripció d’un pis i et tornarà una cosa semblant a aquesta: «Pis lluminós en una zona immillorable, ideal per a famílies, amb tots els serveis a tocar». L’has llegit cent vegades. Els teus clients, també. I al tercer anunci igual, ja no el llegeixen: passen directament a les fotos.
El problema no és que el text l’hagi escrit una IA. És que no diu res que sigui només d’aquell pis. Avui tothom genera paràgrafs en segons, així que el paràgraf genèric ja no val res. El que continua valent és el de sempre: dades concretes, una veu que es reconeix i algú que ho llegeixi abans de publicar-ho.
Per què tot el text fet amb IA sona igual
Un model de llenguatge, sense més context, escriu el que és més probable. I el més probable és la mitjana de tot el que ha llegit: adjectius segurs, frases rodones, cap aresta. Si li dones una línia —«pis de tres habitacions a Gràcia»—, omple la resta amb el que sol venir darrere. D’aquí surten el «lluminós», l'«immillorable» i el «no t’ho perdis».
Es nota en tres llocs:
- Adjectius que no es poden comprovar. «Ampli», «modern», «de qualitat». Ningú no sap què volen dir.
- Sempre la mateixa estructura. Frase ganxo, tres virtuts, crida a l’acció. Tant se val si és un pis, unes vambes o una gestoria.
- Una veu que no és la teva. Ni la de ningú. Sona a fullet publicitari.
Si tothom fa servir la mateixa eina amb la mateixa petició vaga, tothom sona igual.
El que canvia el resultat: les teves dades, no l’eina
La diferència no és fer servir un model millor. És el que li dones abans de demanar-li res. Tres coses:
- Les dades reals del producte. La fitxa sencera, no un resum.
- Els teus textos anteriors. Els que et van agradar, els que van funcionar, els que vas escriure tu.
- Les teves regles de to. Com tractes el client, quines paraules no fas servir mai, quant ha de fer un text.
Exemple: un anunci d’immobiliària
Sense context, la IA escriu el del principi. Amb la fitxa del pis al davant —planta, orientació, metres, any de la reforma, despeses de comunitat, a quina distància queda el metro, si té ascensor—, el text canvia:
«Tercer amb ascensor al carrer Verdi. Tres habitacions, una sense finestra exterior, que avui es fa servir de despatx. Menjador orientat a sud. Cuina reformada el 2021; el bany, no. Metro Fontana a quatre minuts a peu. Comunitat: 85 € al mes.»
No és més bonic. És més útil. Diu el que és bo i el que no ho és tant, i qui truca ja sap a què ve.
Exemple: una botiga en línia
Una botiga de parament de cuina amb dues-centes referències té el mateix problema, multiplicat. La descripció genèrica d’una paella diu «disseny elegant i resultats professionals». La que surt de la fitxa real diu:
«Paella de 28 cm, acer al carboni, 1,9 kg. Va bé per a inducció. No va al rentaplats: es renta amb aigua calenta i s’asseca al foc. Els primers usos cal curar-la amb oli; t’expliquem com fer-ho a la caixa.»
Aquest text respon les preguntes que, si no, et farien per correu. I si la teva botiga té una manera pròpia de parlar —més propera, amb una mica d’humor, sense tecnicismes—, la IA la imita millor com més exemples teus té.
El mateix val per a les publicacions a les xarxes, el butlletí del mes o les respostes a ressenyes. Una resposta a una ressenya d’una estrella que parla del que va passar de debò, amb el nom de qui va atendre, no s’assembla gens a «Sentim molt la teva experiència, treballem cada dia per millorar».
La revisió no és un pas opcional
Encara que li donis les millors dades, la IA s’equivoca. De vegades s’inventa un detall que no era a la fitxa. De vegades exagera. De vegades ho diu tot bé, però no és el moment de dir-ho. Per això, en tot el que muntem, una persona llegeix i aprova abans que es publiqui res.
No cal que la revisió sigui llarga. La feina pesada —redactar de zero, adaptar a cada canal, mantenir el to— ja està feta. El que queda és el que només pots fer tu: comprovar que és veritat, canviar una frase i decidir si surt.
L’estalvi de temps és a no haver d’escriure, no a no haver de llegir.
Llista: el que fa que un text amb IA no soni a IA
Abans de publicar, repassa això:
- Té almenys una dada que només és d’aquell producte. Una mida, una data, una distància, un preu.
- No fa servir adjectius que no puguis demostrar. Si diu «ampli», que digui quants metres.
- Diu alguna cosa que un fullet no diria. Una limitació, un consell d’ús, un avís honest.
- Sona com els teus textos d’abans. Si el llegeixes en veu alta, sembla teu.
- Respecta les teves regles. El tracte de tu o de vostè, la llargada, les paraules prohibides.
- No té frases de farciment. Ni «en un món cada vegada més…» ni «no t’ho perdis».
- Algú l’ha llegit sencer. No per sobre: sencer.
Si un text no passa dos o tres d’aquests punts, el més ràpid no és retocar-lo. És tornar a començar i donar més dades a la IA.
Com ho fem nosaltres
Connectem la IA al que ja tens: el teu catàleg, el teu programa de gestió, els teus textos publicats. Escrivim les teves regles de to a partir dels teus millors exemples. I cada esborrany espera en una cua fins que algú del teu equip el revisa i l’aprova. No surt res sense aquest clic.
Si vols veure com quedaria amb les teves fitxes, els teus productes o les teves ressenyes, aquí tens com funciona Contingut amb IA. I si t’estimes més explicar-nos-ho directament, escriu-nos: a la primera trucada et diem si té sentit per al teu negoci, i si no en té, també.