La situació
En moltes empreses, publicar una versió encara és una persona connectant-se a un servidor el divendres a la tarda. Funciona fins que aquesta persona se’n va de vacances, se salta un pas o ningú no recorda l’ordre. El problema no és la persona. És que el procés li viu al cap.
Què es va construir
La cadena sencera està escrita en un fitxer que viu al costat del codi. Passa les proves, construeix la imatge i la publica. Després la desplega en tres destinacions en la mateixa tirada: un servidor amb contenidors, un clúster i una màquina amb un servei de sistema. Al final comprova que cadascuna respon. I les credencials es queden fora del repositori.
Què en va sortir
Publicar és prémer un botó. Si alguna cosa falla, falla dins la cadena i no davant del client, i l’avís arriba en minuts. Ningú no s’ha de recordar de l’ordre, perquè l’ordre està escrit. I ningú no s’ha de quedar el divendres.
Fes el compte: apunta les tasques que algú del teu equip repeteix cada setmana i que només sap fer aquesta persona. Cadascuna falla el dia que aquesta persona no hi és. Al teu negoci fem el mateix amb les factures, els seguiments o les cites: es descriu una vegada, queda documentat i és teu, i el teu equip només revisa el que és dubtós.
Projecte propi de final d’assignatura. El codi i la cadena són públics. El codi és a GitHub (s’obre en una pestanya nova).