- 7passos automàtics entre el commit i el servei en marxa
- 3destinacions desplegades en la mateixa tirada
- 0passos manuals pel camí
La situació
En molts llocs publicar encara és una persona connectant-se a un servidor un divendres a la tarda. Funciona fins al dia que aquesta persona és de vacances, o se salta un pas, o ningú no recorda quin era l’ordre.
Què es va construir
La cadena sencera descrita en un fitxer que viu al costat del codi: passar les proves, construir la imatge, publicar-la, desplegar-la en un servidor amb contenidors, en un clúster i en una màquina amb servei de sistema, i acabar preguntant a cada destinació si respon de debò. Les credencials, fora del repositori.
Què en va sortir
Publicar deixa de ser un acte de fe i passa a ser un botó. Si alguna cosa falla, falla a la cadena i no a la cara del client, i l’avís arriba en minuts en lloc d’arribar amb la trucada d’algú enfadat.
Què té a veure això amb tu
És la mateixa idea que venem a qualsevol pime, aplicada a casa nostra: si un procés es repeteix, s’escriu una vegada i ja no el torna a fer una persona a mà.
Tots els casos